com m'agrada ser petita

 

Aixó de ser petit i la novetat és tot un plaer.

Em cuiden tant que fins i tot és abrumador.

Em passo el dia dormint, bé, el que em deixen, perquè quan ells són a casa no paren d'agafar-me, fer-me petonets i mirar-me. És horrible sentir-se tant observat, ara entenc el que sent la pobre Mona Lisa al Louvre, observada per milers de persones palplantades cada dia davant seu, empenyent-se entre elles, somrient, buf! no voldria ser pas ella!!!

No divaguem. Estar a casa és fantàstic. M'han comprat un llitet molt còmode (de color rosa i floretes) per tal de que dormi ben a gust.

Tinc molts companys de jocs, un lleó, una zebra, però no sé per què no es mouen. Quan vull jugar amb ells, l'única cosa que fan és un soroll ben fort, agut i estrany. A part d'això.... res més.

Quins éssers més rars.

La Mama m'ha comprat una cosa rodona, en diu pilota. M'encanta la pilota, ella sí que no para quieta. Sempre rodola per terra. La vull agafar i sempre marxa!!!!!

 

dormint