De vegades, no sé ben bé per què, els humans deixen passar el temps com si fos un doll d'aigua, s'ho miren en la distància incapaços d'evitar que l'aigua se'ls escapi d'entre les mans.

Han passat deu anys des de que vaig obrir el blog, i en aquest temps he tingut tres germans més (la meva mare és una enamorada dels gossets i m'ha volgut donar una gran família, com es nota que ella era filla única i no ha volgut el mateix per mi). Els meus germans es diuen Nala, que va arribar quan jo tenia un any, en Trasto, que va arribar l'any següent i l'Eddy, que va venir ja grandet, abandonat per Granada i donant tombs d'una gossera a una altra fins que va trobar la felicitat i el repòs a casa.

Ara tots quatre som vellets, ens fa mal tot i quan no tenim una cosa en tenim una altra, però la mama és allà, sempre al nostre costat, estimant-nos molt i cuidant de nosaltres, tot i que ara, pobreta, en té prou feines de cuidar-se ella mateixa. 

Ens ha canviat molt la vida a tots des de que la mama va marxar fa uns mesos, però això sí, ens ve cada dia a treure dos cops i a emplenar-nos de petonets. Som els seus fillets peluts i de vegades em sembla que ens estima més a nosaltres que a ella mateixa.

Per avui ja n'hi ha prou, que quasi no hi veig i amb 12 anys em costa escriure, l'artrosis, la meva sordera i el fet que quasi no hi veig em dificulta el meu dia a dia (i no parlem de les dents que se m'han caigut pel camí......)

Un dia us parlaré de cadascún dels meus germans, sembla una família de bojos! Malgrat que tots som grandets donem molta feina als de casa, però sé de tot cor que el dia que faltem un trocet del seus cors s'haurà trencat per sempre.  Sempre han posat el nostre benestar per damunt de qualsevol altra cosa, i és d'agraïr, la veritat, perquè si has de tenir un gos a casa, o el tens ben cuidat o no el tens, encara que molts ho neguin, tenim sentiments i val a dir que, tant de bó molts humans fossin tant honorables, honestos, fidels i lleials com ho som els gossos.

Que descanseu amics

foto familiar.